Autoritats.
Amadors de la música, de les arts i de la terra.
Distingit públic.
L'Obra Cultural Balear, l'entitat en nom de la qual em plau parlar-vos, que fou fundada l'any 1962 pel senyor Francesc de Borja Moll i altres prohoms de la intel·lectualitat mallorquina d'aleshores i que des de llavors lluita sense desmai per l'efectivitat dels nostres drets lingüístics i culturals, s'enorgulleix de comparèixer davant aquest auditori per a presentar el primer concert de l'Orquestra dels Joves Intèrprets dels Països Catalans.
I s'enorgulleix per una doble motivació.
En primer lloc, perquè l'Orquestra és una realitat nascuda a Mallorca.
I en segon lloc, s'enorgulleix perquè l'Obra Cultural Balear sempre ha cregut –i ho palesa any rera any amb l'organització de diferents actes musicals de gran difusió–, sempre ha cregut, diem, en la música com a vehicle imprescindible de comunicació, com a vincle entre els pobles i els individus, com a quelcom semblant al llenguatge, com a forma de coneixement, com a fenomen central de la cultura que mereix el major esforç intel·lectual, com enigma que s'entén i no s'entén...
Ara i aquí, quan l'Orquestra dels Joves Intèrprets dels Països Catalans ens convoca en el marc del III Festival Mundial de la Joventut, que enarbora la bandera de la tolerància, el respecte, la igualtat, la pluralitat, la laïcitat i la democràcia i que, enguany, és acollit pel Fòrum de les Cultures, ho fa amb un bon grapat de reptes: els uns, adreçats a ella mateixa, a la mateixa orquestra, tot dient-se que avui i en l'esdevenidor proper i llunyà ha de palesar la virtut musical que té, ha de treballar per tal que el saber de cadascun dels seus membres es congriï en benefici del conjunt; tot dient-se, també, que vol arribar a la millor expressió possible de l'art musical per a gaudi dels oients i per a satisfacció íntima dels intèrprets i d'aquells que els guien.
L'Orquestra, a més a més, repta tota la societat. Repta les institucions públiques i els polítics responsables amb un clam, compassat, rítmic, perllongat, si voleu, però clam al cap i a la fi. Un clam que entendrem quan el concert acabi i, encara amb el ressò de les notes més lluïdes, els aplaudiments deixin pas al silenci i el silenci, a la reflexió. El clam ens dirà que aquesta realitat mereix continuar, que ha de continuar, i que ho farà amb l'ajut imprescindible, amb escreix, sense reserves, de les administracions dels nostres territoris, dels nostres governs, dels nostres consells insulars, dels nostres ajuntaments. Uns ajuts, uns suports, que s'han d'exigir perquè es destinaran a una causa socialment profitosa, plena a vessar d'arguments culturals, històrics, lingüístics i polítics que parlen a favor seu. Es destinaran a una causa, val a dir-ho, carregada de futur.
Altrament, l'Orquestra –que agrupa joves de les Balears i Les Pitiüses, del Principat, del País Valencià, de la Franja de Ponent, de la Catalunya Nord, de l'Alguer i d'Andorra– serà d'ara en endavant l'ambaixadora musical i cultural del nostre país. Serà la memòria d'un poble mediterrani de llengua catalana i, alhora, servirà d'homenatge a totes aquelles persones que, al llarg dels segles, han mantingut viva la llengua, la cultura i la forma de vida que ens són pròpies. Serà la que, a través de l'art sonor, ens donarà a conèixer arreu amb l'ofrena de la nostra identitat musical comuna, que fa part del patrimoni universal i que voldrà compartir amb la resta dels ciutadans del món per mirar de contribuir a fer-lo més solidari, més igual, més just, més sostenible i, d'una vegada per totes, en pau.
Tanmateix, a ningú se li pot escapar que un darrer repte que l'Orquestra ens planteja és, justament, el seu nom.
Ben poques vegades ens ha estat donada la fortuna de veure que es basteixen coses tangibles que abasten tot el nostre àmbit i que, a més a més, es batien sense recances, amb gosadia, amb el nom i llinatge de Països Catalans. Ni tan sols cal haver viscut la gestació i deslliurament de la criatura per a tenir la certesa que la denominació ha estat més aviat una font ben nodrida d'incomprensions, de displicències i de rebuigs. Finalment, arrossegam el passat que arrossegam. Però res, com podem comprovar avui, ha estat prou poderós per a desesmar els promotors de la idea, al front dels quals cal esmentar de forma destacada la senyora Magdalena González, dona capaç, de coratge, que estima el seu país i que el somia... amb una orquestra nacional que embolcalli els joves que viuen entre els límits que van des de Salses fins a Guardamar i des de Fraga fins a Maó.
Si, segons la definició de Schopenhauer, la música és un art tan gran i magnífic, actua tan poderosament sobre l'esperit de l'home, repercuteix en ell de manera tan potent que pot ser comparada a una llengua universal la claredat i eloqüència de la qual supera tots els idiomes de la terra, no ens està permès dubtar ni un sol instant que el missatge de l' ”Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans” serà, per eloqüent, perfectament entès.
Moltes gràcies.
Sebastià Frau
President de l'OCB